L’altre dia estava llegint un blog de flog.cat, no recordo quin era, i ara em fa mandra buscar-lo. Però si recordo que parlava dels miralls, d’un noi que sempre es mirava al mirall, i finalment acabava amb el coll tallat. Doncs bé, després d’això i tenint en compte que feia dies que no escrivia res aquí doncs me animat a escriure una reflexió, per animar una mica als que es miren al mirall per veure com els veuen els altres.
Us proposo un joc de reflexió.
Mirat al mirall de casa, quan vagis pel carrer mirat en un aparador, quan passis pel costat d’un cotxe mira el teu reflex als vidres... i així successivament.
Ho has fet? Jo si.
La conclusió és que en cada reflex me vist d’una manera diferent. Què vull dir amb això? Res que no sapigueu. Però per als més pessimistes pel que fa a la seva imatge davant la resta, crec que és un bon exercici i una bona reflexió. Apliqueu això a les persones que us envolten durant el dia a dia, o la nit.
Ningú veu ningú amb els mateixos ulls, el que per a uns és blanc per als altres és negre, igual la teva idea sobre la teva imatge és equivocada, si tu dubtes de la teva imatge, els altres no podran veure realment la teva imatge.
Partint de la base que som com la mare que ens va parir, em de viure construint positivament el nostre ser, no us equivoqueu, la imatge és important, si, però la imatge que importa no és la que ens han venut.
Si tenim clara la base de la idea tenim molt de guanyat davant la vida, per ser una mica més feliços i no perdre el temps amb les coses buides.
Que n'opineu?!