login
Inicia sessió

register
Registra't

el meu raconet (i el teu)

Articles de la categoria: ESCRITS

Avui m'he recordat de tu!

Com gat i gos. Diuen que on hi ha odi hi ha amor. No ho sé.

Com el vent que empeny una fulla que es resisteix a tirar endarrere. Com el nen que plora i crida perquè no pot tenir aquella joguina.

Existeix la màquina del temps?

Per poder tornar a començar de nou. Diuen que les segons oportunitats mai van ser bones.

Avui m’he recordat de tu!

Comentaris (0)22-03-2011 15:01:19ESCRITS

Primavera

Avui comença la primavera, fa un dia assolellat, al carrer hi ha gent que després de dinar torna a les seves obligacions o simplement busca una terrassa on poder fer el cafè del migdia. Jo prefereixo el que fa la cafetera de casa, cafè aigualit però de casa.

Avui estic espès, la mandra s’apodera de mi per segons i el sofà és un bon cau per passar una tarda d’exili.

Avui comença la primavera.

Comentaris (1)21-03-2011 15:08:49ESCRITS

Petit escrit

No hi ha cosa que em fiqui més trist que un adéu dit en una estació de trens. Sembla que un cop el tren comenci a trepitjar les vies ja res podrà aturar-lo.

Diuen que sols passa un tren a la vida i s’ha d’aprofitar quan esta estacionat a l’andana. És difícil saber quan es pot entrar, però el que esta clar es que un cop dins i en marxa ja no hi ha volta enrere, com el temps que no es pot aturar però si lamentar per tot allò que no hem fet quan hem pogut fer-ho.

Tots tenim el nostre tren, no deixeu escapar el vostre.

Comentaris (0)24-02-2011 19:50:06ESCRITS

14 de febrer, avui!

Avui s’apaga una llum, una llum que durant molts anys ha il·luminat el camí de tants.

Avui comença una nova llum, la llum del record, d’aquells que han marxat, especialment tu, que romandràs en l’infinit del meu cor.

Avui s’il·lumina el final d’un llarg camí, de sacrifici, amor i sobretot felicitat, d’una llarga història on tu eres la protagonista, i ara com el fum que s’esvaeix en l’aire tu ens dius adéu, però de ven segur que mai ningú podrà esborrar la petjada que has deixat en nosaltres i en els que vindran i que de tu sabran, de la teva saviesa y bon fer de la vida, exemple que mai morirà.

Comentaris (0)14-02-2011 22:08:11ESCRITS

T'estimo!

Aquestes paraules van dedicades a una persona, probablement la persona que més m’ha estimat i que més he estimat a la nostra vida.

Ara que la mort s’aproxima cavalcant rumb fix al teu cor, ara que les agulles comencen a notar el pesar de l’aire, hem dono compte de tot allò que et vaig negar i que mai podré donar-te.

Intento recordar aquells moments, aquelles tardes d’estiu a l’ombra, que ara el silenci amarga. Per un moment em paro a pensar i tot torna a ser com abans, per un moment el color tornà a enlluernar els nostres ulls, per un moment el teu somriure tornà a donar-me sentit a la vida.

Dins el meu cor sempre hi haurà un raconet per a tu, aquella vella promesa que varem fer tots dos, la de no oblidar-nos encara que la vida s’apagués, mai morirà.

T’estimo.

Comentaris (3)11-02-2011 22:45:41ESCRITS

Primer escrit...

Qui diu saber en els sentiments és de ben segur un il•luminat, un somiatruites que viu dins paraules.jpgun món de plena innocència del saber. Estimar, una paraula que s’utilitza sovint sense saber, una acció que pocs saben reconèixer, i tots portem ben dins nostre, com una planta, arrelada dins del cor i sovint poc regada.

Quan penso en estimar, no trobo paraules dins meu que puguin dir-me que vol dir, per més que busqui en llibres, per més que pregunti als vells savis del saber, res és dit en clar.

Quan parlo d’estimar, no neixen paraules de la meva boca. No és qüestió del saber exactament, realment ben poc cal saber per estimar. Quan parlo d’estimar parlo del sentir, un sentir profund, pròxim.

Ningú sap que vol dir estimar, però tothom estima algú altre. Estimar ens omple de sentit la vida, sentir ens omple de saber i saber ens fa el que som, persones que estimem, persones que sentim, persones que pensem en sentir, però sentim sense pensar ni saber perquè sentim.

Comentaris (0)04-02-2011 00:27:31ESCRITS